La feina de mestre, d'educador, no és gens fàcil ni senzilla, i en qualsevol cas té compensacions que no es paguen només en diners. Tampoc penseu que treballaria per la cara, eh? Avui tot el grup hem anat a la sala d'ordinadors. Era el darrer dia abans de vacances. La Marta, en Campa i l'Alba havien d'aprofitar per començar a participar en el blog i tots plegats ens hem trobat per a registrar-nos com a darrera feina. I hem quedat que ja penjaria algun comentari per a què hi penséssim i poguéssim dir tots la nostra (aquest que ara llegeixes).
Tenia pensat altres temes, més de temari oficial d'escola, però ho he canviat perquè algú, i aquest algú potser ho recordarà, m'ha dit que calia que ho posés aviat, ja que si marxava fora de vacances no ho podria fer. M'ha il·lusionat (als que ens diuen algunes persones "ximplets" ens sol passar això de la il·lusió) creure que ho deia de veritat. De fet crec en allò que dieu perquè després sabeu que teniu el compromís de fer-ho (i si no, millor callar, oi?). De fet són coses que estem aprenent junts (porto 44 anys aprenent, sobretot per tenir la sort de compartir la vida amb gent que m'ensenya): responsabilitat, creure en un mateix o en una mateixa, ser conscients que teniu moltes virtuts que cal que comencin a amagar alguns defectes que ja fa massa que ensenyeu, cal que caduquin!
Llegint el que vau escriure es veia clar que no només sabeu canviar. També voleu. I, en aquest cas, voler és poder. I ara arribem al quid de la qüestió. Esteu acabant una etapa important de la vostra vida, si més no, de la vostra vida escolar. El món no acabar amb l'ESO, però mira, entre tenir-la o no... val la pena lluitar-hi, no? Crec que no hi ha ningú ja al costat del passadís on vol dir No (i això només ho entendrem nosaltres, recordeu la fila i el Si/No, oi?). Ningú.
En qualsevol cas us demano, ara que esteu de vacances, més relaxats (ara de forma legal, no com quan algú es relaxa a classe, quan no toca...) us vull demanar un exercici... d'imaginació. Sí, imaginació.
Abans us he dit que la vida d'un mestre o d'un educador no és senzilla. Potser el que ho fa menys és que tractem amb persones, tot i que això també ho fa meravellós i atractiu, creieu-me. Mai hi ha dos dies iguals perquè mai som dos dies els mateixos ni ens ha passat el mateix... Doncs, ara va el que us demano de fer (per fi, eh?): us proposo... (espereu, un punt i a part per fer-ho més clar).
Tenia pensat altres temes, més de temari oficial d'escola, però ho he canviat perquè algú, i aquest algú potser ho recordarà, m'ha dit que calia que ho posés aviat, ja que si marxava fora de vacances no ho podria fer. M'ha il·lusionat (als que ens diuen algunes persones "ximplets" ens sol passar això de la il·lusió) creure que ho deia de veritat. De fet crec en allò que dieu perquè després sabeu que teniu el compromís de fer-ho (i si no, millor callar, oi?). De fet són coses que estem aprenent junts (porto 44 anys aprenent, sobretot per tenir la sort de compartir la vida amb gent que m'ensenya): responsabilitat, creure en un mateix o en una mateixa, ser conscients que teniu moltes virtuts que cal que comencin a amagar alguns defectes que ja fa massa que ensenyeu, cal que caduquin!
Llegint el que vau escriure es veia clar que no només sabeu canviar. També voleu. I, en aquest cas, voler és poder. I ara arribem al quid de la qüestió. Esteu acabant una etapa important de la vostra vida, si més no, de la vostra vida escolar. El món no acabar amb l'ESO, però mira, entre tenir-la o no... val la pena lluitar-hi, no? Crec que no hi ha ningú ja al costat del passadís on vol dir No (i això només ho entendrem nosaltres, recordeu la fila i el Si/No, oi?). Ningú.
En qualsevol cas us demano, ara que esteu de vacances, més relaxats (ara de forma legal, no com quan algú es relaxa a classe, quan no toca...) us vull demanar un exercici... d'imaginació. Sí, imaginació.
Abans us he dit que la vida d'un mestre o d'un educador no és senzilla. Potser el que ho fa menys és que tractem amb persones, tot i que això també ho fa meravellós i atractiu, creieu-me. Mai hi ha dos dies iguals perquè mai som dos dies els mateixos ni ens ha passat el mateix... Doncs, ara va el que us demano de fer (per fi, eh?): us proposo... (espereu, un punt i a part per fer-ho més clar).
Us proposo que desitgeu, imagineu i descriviu, la feina que us agradaria fer dintre de 10 anys. Sí, 10 anys. Teniu carta blanca per a somiar i escriure el que vulgueu, però sí us poso unes normes que cal respectar.
Es tracta de posar el que t'agradaria, no el que creus que passarà, per tant tu mateixa o tu mateix.
Allò que aconsegueixis ho seràs gràcies a l'esforç i el treball, ja pot ser estudiant, treballant, dedicant molt de temps... Res de loteries, ok? (i si penseu que us tocarà compreu-me un numeret, eh?)
Explica com et sents fent la feina que t'agradaria fer, explica perquè t'agrada, en què consisteix, perquè l'has triada, com hi has arribat, què et diuen els amics i amigues que tindràs dintre de 10 anys .
Sí, l'exercici no és fàcil, però vosaltres esteu acostumats a que les coses no us siguin fàcils, o no? A més, potser, lluitant, confiant i treballant, dintre de 10 anys...
Pani
I Bona Pasqua i Bones Vacances a tots i totes (encara que jo no us deixi descansar massa...).
Es tracta de posar el que t'agradaria, no el que creus que passarà, per tant tu mateixa o tu mateix.
Allò que aconsegueixis ho seràs gràcies a l'esforç i el treball, ja pot ser estudiant, treballant, dedicant molt de temps... Res de loteries, ok? (i si penseu que us tocarà compreu-me un numeret, eh?)
Explica com et sents fent la feina que t'agradaria fer, explica perquè t'agrada, en què consisteix, perquè l'has triada, com hi has arribat, què et diuen els amics i amigues que tindràs dintre de 10 anys .
Sí, l'exercici no és fàcil, però vosaltres esteu acostumats a que les coses no us siguin fàcils, o no? A més, potser, lluitant, confiant i treballant, dintre de 10 anys...
Pani
I Bona Pasqua i Bones Vacances a tots i totes (encara que jo no us deixi descansar massa...).
4 comentaris:
OK, Núria, gràcies per la teva aportació, anirà molt bé perquè concreti el que volia que escriguíssiu i penséssiu. No es tracta de pensar ara què fareu el curs vinent o dintre de dos anys (d'això ja en parlarem en un altre moment). Ara es tracta de dir què voldríeu ser, com voldríeu estar fent, en quina feina us agradaria treballar i realitzar-vos dintre de 10 anys.
La teva aportacio Núria segur que l'anàvem a fer altres, i segur que els preocupa com a tu, però encara no en parlem d'això. Es tracta de, com deia, imaginar, de somiar amb els ulls oberts...
Et convido a tornar, sé que no és senzill, Núria, però ho tinc tant clar com que també crec i sé que en sou capaces i en són capaços d'arribar a imaginar i somiar què us agradaria estar fent...
Costa? Bé, si algú us ha dit que les coses importants no costen, us ha enganyat. I si us ha dit que les més estimades no són les que podeu aconseguir amb el vostre esforç, també us ha enganyat. I vosaltres, segur, no us deixareu enganyar. Podeu i voleu. Som-hi!
Pani
PD: per cert Núria, et felicito perquè, malgrat els teus dubtes (normals) sobre què fer, t'has expressat amb molta claredat, bé!
Bé Fany, la teva aportació com la de la Núria, pot ajudar els teus companys. Et convido, si és que no has marxat ja de vacances, a què realment et donis el plaer de somiar està fent i treballant en allò que t'agradaria. Oblideu el que heu fet fins ara, feu un salt de 10 anys i digueu el que us agradaria està fent, per difícil que sembli (difícil mai és impossible, per molt que ens ho facin pensar a vegades...).
Ep, i si ja has marxat, doncs res, a la tornada i... bones vacances Fany!
Pani (ara que escric Pani recordo la Paula que a vegades et crida al passadís i si estic per allà, contesto jo dient "Sí?", pensant que em crida a mi per preguntar alguna cosa, oi, Paula? (vaja, penso que era la Paula, és que amb això de l'edat ja no recordo bé...).
Ep, Raúl, sona bé aixo del sector turístic. I no t'esforcis en posar pegues a ser-ho. Avui es tractava de desitjar-ho i, si et serveix, em costa poc imaginar-te fent-ho, molt poc... Tanco el ulls i, per cert, et veig fent-ho molt bé. Tu, no?
Treballar de cara al públic, al sector turístic, ser informàtic, o psicòlega, o mestra, o tècnic en manteniment, la universitat, ser biòleg, un arquitecte de sí mateix (tohom ho som, no?), un empresari, un publicista, una massatgista, una dissenyadora…
Gens malament, aquest grup brilla futur. Brillar futur? Això potser no està ben dit, però, sincerament, a mi em sona bé. Em soneu bé, vaja.
Ara, com deia algú més amunt, el futur "l'has de començar per els ciments(...),s'ha de treballar un present perquè hi hagi un futur..."
Afegeixo que avui és el primer dia de la resta de la teva vida...
Doncs ja sabeu... Som-hi!
Publica un comentari a l'entrada