dimarts, de maig 02, 2006

I si estem escrivint malament la nostra història?


Fa temps em va arribar aquesta història. Fins i tot un dia la vaig explicar en un Bon Dia. Per si un cas us la torno a posar avui aquí perquè la recordeu. Després de llegir-la us agrairia que escriguíssiu alguna reflexió sobre ella i la nostra vida. No serà que algú ens ha explicat les coses al revés? I si actuem pensant que les coses aniran com sempre, i resulta que aquest sempre era mentida? I si els llops són bons i les caputxetes, per vermelles que siguin, unes malcriades insoportables? I si... En fi, llegiu, penseu i... compartiu el que penseu.

EL LOBO FEROZ

El bosque era mi casa. Vivía feliz allí, y me gustaba tenerlo limpio y cuidado. Tenía muchos amigos y me encantaba hablar con ellos.

Un día de mucho sol, cuando estaba recogiendo unas basuras que habían dejado en el bosque unos excursionistas, oí unos pasos. Me escondí detrás de un árbol y vi venir una niña, vestida de una manera muy divertida, toda de rojo y con una capucha en la cabeza. Como si se quisiera esconder de algo, y de una manera alegre y despreocupada, iba destrozando las flores, pisando la hierba, y también tirando al suelo los papeles de los caramelos que se iba comiendo.

Naturalmente le pregunté quién era, de donde venía, dónde iba, etc. Ella me contestó, mientras cantaba y bailaba, que iba a ver a su abuelita y que le llevaba una cesta con miel. Me pareció una niña maja, pero un poco sospechosa vestida de aquella manera tan extraña. Y yo debía velar por el bosque, que era mi casa.

Decidí que debía avisar a la abuela para que le explicara que no se puede ir por la casa de otros sin decir nada, ensuciándolo todo y vestida de aquella forma. Podía asustar a alguno de los habitantes del bosque.

Como se debió distraer por el camino, yo llegué antes que ella a casa de la abuela. Era una señora muy simpática. Le expliqué la actitud de su nieta y coincidió conmigo en que merecía una lección. Me pidió que me quedara allí a esperar a su nieta para decirle que volviera a su casa. Mientras tanto la abuela se iba a ver a su hija y a explicarle el comportamiento de la niña.

Cuando llegó la niña, yo la invité a entrar en la casa. Me había vestido con la ropa de la abuela, ya que el día era bastante frío y aquella señora no había encendido la chimenea.

La niña, nada más verme, me hizo un comentario bastante desagradable sobre mis orejas. Como que ya me han insultado en otras ocasiones, le contesté que tenían aquella forma para oírla mejor.

La niña me caía bien, pero volvió a realizar otra observación desagradable e insultante sobre lo salidos que tenía los ojos. Entenderéis que empezara a sentirme incómodo y molesto: aquella niña era bastante antipática. Como no me quería enfadar le dije que eran de aquella manera para verla mejor.

Pero como le gustaba meterse mucho con los demás, insistió de nuevo, y tocó mi punto débil: los dientes. Siempre he tenido problemas con mis dientes, tan grandes y feos. He estado siempre acomplejado por los dientes, y este comentario me pareció muy desagradable. Sé que debería haberme controlado, pero salté sobre ella y le dije que eran así para comérmela mejor.

Seamos serios. Ningún lobo puede comerse a una niña. Lo sabe todo el mundo. Pera esta niña tan estrafalaria y maleducada comenzó a correr por dentro de la casa mientras gritaba. Yo corría detrás suyo para intentar calmarla. Como llevaba puesta la ropa de la abuela y me molestaba, me la quité. Todavía fue peor.

De repente la puerta se abrió, apareció un cazador con una escopeta y comenzó a disparar. Suerte que tenía poca puntería y pude escaparme por la ventana.

Me gustaría decir que este fue el final de la historia, pero no es así. La abuela nunca quiso explicar la verdad sobre lo sucedido, y, rápidamente, se extendió el rumor que yo era un animal feroz, devorador de niñas y muy malo. Todo el mundo empezó a dejarme de lado.

No sé que le pasó a aquella niña estrafalaria y antipática, pero, desde entonces, yo siempre estoy solo, nadie quiere hablar conmigo y no soy nada feliz.

En fi, i si les coses no fossin com sempre havíem pensat? Tu diràs...

9 comentaris:

Pani ha dit...

Anem a pams, Dani i Paula: molt breus i molt bons els vostres comentaris. Tan de bo seguiu escrivint i així seguim gaudint d'ells i del seu encert.
Tania, segur que encara pots anar més a fons en el teu comentari, què penses del que han escrit els altres?
Alba, has arribat a posar-te tu en el conte i veure que les coses que ens passen a vegades... Bona feina. Es tractava d'això realment, felicitats també.
Raül, parles de "punts de vista", de "versions"... Crec que has madurat en poc temps el sentit de la història. Bé, noi, bé...

Pani ha dit...

En Jaume diu "que la gent no ha de jutjar a altres persones(...)per la seva aparença". La Sandra que "a jutjar a les persones sense donar-lis la oportunitat d'explicar-se", i l'Anna ens comenta que no ens hem de fiar del que diuen els rumors.
3 comentaris. 3 oportunitats d'aprendre.

Pani ha dit...

En Víctor diu "que la gent te el hobby de posarte un "cartell" sense coneixet de res", com ho veieu?
La Núria afegeix que "les coses es poden veure des de perspectives diferents". Vaja comentari també, oi?

Pani ha dit...

Busqueu el missatge d'en Jorgito i sabreu que "Et sents malament simplement perquè..." Us ha passat? A mi sí.
Álgú ha escrit sàviament que "la gent te la mania de jutjar a la gent per l´exterior". Sí paraules sàvies de... sabeu qui? Busqueu i comenteu que val la pena...
I finalment hi ha també algú que creu que "el correcte perque tens que coneixerla de veritat per poder parlar d'ella". Bé, Fran, bé...

Pani ha dit...

Certament Paula, és difícil fer el que dius, però coincideixo amb les teves paraules i també amb les de l'Igor i l'Alba (què fàcil posar cartells, oi?). I també, Anna, quans problemes vénen per la rumorologia i el que es diu de les persones sense conèixer-les... Com deia en Fran per jutjar la gent has de "coneixer-la de veritat per poder parlar d'ella."

Pani ha dit...

(això ho ha escrit en Raül Sánchez, però en no poder publicar-ho surt amb el meu nom)
Jo crec que en certa manera tens raó Igor, perquè amb els rumors les persones es confonen i es solen equivocar, però també es cert que els rumors com moltes histories tenen un fonament real. Amb això no dic que es tingui que fer cas als rumors, sinó que simplement tinguis en compte perquè diuen això, i no pas una altra cosa. També estaria bé que tinguessis en compte que al cap i a la fi els rumors son simplement rumors i que en realitat tenen la importància que nosaltres lis donem.

Pani ha dit...

Doncs no crec que s'hagi dit tot, però sí estic convençut que el que s'ha dit s'ha dit molt bé. I no és cap sorpresa.
El que pot sorprendre, segons com, és que uns nois i noies de 15/16/17 anys parlin d'aquests temes amb la seriositat, respecte i, permeteu-me, preocupació per l'altre, com ho esteu fent.
Si ara mateix haguéssim d'enviar alguns alumnes de 4t a representar-nos en un fòrum per discutir de valors (és el que estem fent!), vosaltres aniríeu deixeríeu el nom de l'escola molt alt, sens dubte, i ja no estaríem sorpresos, sinó orgullosos de vosaltres. De fet, qualsevol que llegeixi el que heu posat ja s'hi pot sentir: ja us hi podeu sentir!
I només un petit... però. Ostres, vigileu com escriviu, una cosa és una falta d'ortografia i una altra és no rellegir el que escrivim. Feu-ho, encara hi sortireu guanyant més! Què preferiu, fhutur o futur? doncs això.
Això promet. Us esteu adonant del que esteu fent? Doncs a veure si poseu aquest seny en altres coses. Podeu ajudar molta gent si mostreu tot allò de bons que sou.
I vaja rotllo-sermó que us he marcat (disculpes...).

Pani ha dit...

Doncs Bere, seria interessant esperar aquests 10 anys i trobar-nos amb què ets la biòloga amb la casa millor decorada de tota la Facultat, i és que al principi vas estudiar Estètica Personal Decorativa, i en acabar, vas seguir estudiant i... Bé, no seré jo, ja ho saps, qui s'equivoqui dient el que no pot ser i sí pot ser. En parlem d'aquí 10 anys. Estic segur que trobarem més d'una sorpresa agradable...

Pani ha dit...

Doncs realment, reprenent el tema de la Bere, Raúl, etc., el que em sembla millor és el respecte i l'interès amb que tots esteu participant i com us podeu ajudar, per això en el següent apunt del bloc ja estem parlant de com ens podem ajudar. I per fer-ho, una premissa (una condició prèvia): no deixeu de somiar... ni de treballar. El futur l'escrivint cada dia... i no s'acaba en res del que fem.